Els àrabs eren un poble originari de la península d’Aràbia, situada entre la mar Roja i el golf Pèrsic. Al segle VI estava format pels pobles de l’est, que eren nòmades i es dedicaven a la ramaderia, i els de l’oest, que eren sedentaris, vivien en ciutats i treballaven en l’agricultura i el comerç.
Els àrabs eren politeistes: cada tribu tenia els seus déus i el santuari més important es trobava a la Meca, ciutat que esdevingué un centre econòmic i de pelegrinatge.
Al segle VII va sorgir l’islam, religió monoteista predicada per Mahoma (570-632). Mahoma es va convertir en el cap polític i religiós dels musulmans i a la seva mort aquestes funcions van recaure en els califes, membres de la seva mateixa família, que van construir un gran imperi.
La conquesta de la Península Ibèrica
La conquesta àrab del regne visigot va iniciar-se l’any 711, i ja el 715 els musulmans havien conquerit la major part del territori, basant-se en el respecte per les persones i els béns i les pràctiques religioses de cristians i jueus i simplement pagant un impost. L’expansió islàmica s’estengué fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats pels francs a la batalla de Poitiers, l’any 732. Les valls cantàbriques i algunes zones dels Pirineus van quedar fora del control musulmà. La resta de la Península va quedar sota el domini del califat omeia i va rebre el nom de l’Àndalus, i esdevingué una gran potència cultural i econòmica a l’Europa occidental.
A partir del segle XI l’Àndalus passà per diferents etapes de divisions territorials independents i de reagrupaments parcials conegudes com a regnes de taifes fins que l’any 1212, fruit de la derrota a la batalla de Las Navas de Tolosa, entrà en clara decadència. La seva desaparició es va consumar el 1492 quan els Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada.
Més informació important extreta de http://www.xtec.cat/aulanet/viatge
No hay comentarios:
Publicar un comentario